Actualité
Appels à contributions
Géographies du vertige dans l'oeuvre d'Enrique Vila-Matas

Géographies du vertige dans l'oeuvre d'Enrique Vila-Matas

Publié le par Ivanne Rialland (Source : Mar Garcia)

 

COLLOQUE INTERNATIONAL

29-30 mars 2012

Université de Perpignan-Via Domitia

 

GÉOGRAPHIES DU VERTIGE

DANS L'OeUVRE D'ENRIQUE VILA-MATAS

 

 

VECT (Université de Perpignan-Via Domitia)

LITPOST (Universitat Autònoma de Barcelona)

 

 

 

Quelque peu négligée par la narratologie et par la linguistique du texte, la représentation de l'espace connaît aujourd'hui un regain d'intérêt grâce au succès de catégories telles que « spatial turn » (E. Soja) en sciences sociales et humaines ou, dans le domaine littéraire et artistique, l'apparition de concepts tels que ceux de « géophilosophie » (Deleuze et Guattari), « geopoetics » (White) ou « géocritique » (Westphal). Ce renouveau théorique coïncide avec la crise de la conception monadique de l'espace du texte.

 

De forte inspiration blanchotienne, l'oeuvre paradoxale du barcelonais Enrique Vila-Matas semble néanmoins vouloir conjurer les excès de la « littérature du non » (Gracq) en convoquant en permanence la géographie, qu'elle soit mentale ou physique, littéraire ou virtuelle. Vila-Matas multiplie les ponts entre les auteurs de différentes nationalités qui écrivent dans des langues différentes, au besoin à travers des géographies mentales qui prennent l'apparence de voyages réels. Sa « littérature de réminiscence » (« cela me rappelle la lecture de… ») enchaîne librement des souvenirs de lecture selon un jeu qui revendique la gratuité. Alors que les travaux précédents sur son oeuvre ̶ dont la singularité et la portée n'ont été reconnues en Espagne que depuis quelques années ̶ ont privilégié des thèmes comme l'imposture ou l'intertextualité, ce colloque et la publication qui s'ensuivra se proposent de dresser un bilan général des formes et des fonctions de l'espace et du voyage dans la fabulation vila-matesque.

 

Espaces réels et espaces inventés sont équivalents pour Vila-Matas (qui ne craint pas, à l'occasion, d'attribuer de fausses citations à des écrivains connus) dans ce que l'on pourrait appeler des fictions pensives ou des méditations romanesques qui récusent une vision monographique de la littérature. Aussi l'espace se présente-t-il moins chez lui comme un repère stable que comme une scène mobile où se livre un jeu constant d'apparitions et de disparitions. Vila-Matas, suivant le pas des avant-gardes et des figures majeures de la littérature de la Mitteleuropa, propose en outre une conception de la référentialité selon laquelle les espaces sont d'abord et avant tout littéraires et où toute distinction entre réel et fiction est inutile voire impossible : la nature strictement imaginaire qu'a tout espace à ses yeux permet à Vila-Matas de placer la valeur référentielle de Dublin et celle de Lokunowo sur un même plan qui ne repose sur aucun contrat toponymique.

 

Mais les prestidigitations narratives et spatiales de Vila-Matas renvoient moins à l'affaiblissement postmoderne du réel et à la complexité croissante de la perception de l'espace qui en résulte qu'à l'époque révolue où l'Art était investi de pouvoirs qui le plaçaient bien au-dessus du monde et exigeait de ses officiants un dépassement permanent. Ainsi ce dernier grand Moderne qui regarde de haut le roman réaliste comme les extrêmes du textualisme postmoderne apparaît-il comme un écrivain funambule qui donne le vertige.

 

 

Axes de recherche

- Géographies physiques

- Géographies mentales

- Géographies littéraires

- Géographies virtuelles

- Géographies mélancoliques

 

 

Bibliographie

Andrés-Suárez, Irene ; Casas, Ana (eds.). Enrique Vila-Matas, Cuadernos de Narrativa, Madrid, Arco Libros, 2007 (2e édition).

Badia, Alain. « L'Espion qui venait du Sud ». Fantômes d'écrivains. Presses de l'Université de Perpignan, 2011.

Garcia, Mar. « Devenir personne, mode d'emploi. Eclipses littéraires chez Enrique Vila-Matas ». Fantômes d'écrivains. Presses de l'Université de Perpignan, 2011.

Heredia Zubieta, Margarita. Vila-Matas portátil. Candaya Ensayo 1, 2007.

Oñoro, Cristina. « El universo literario de Enrique Vila-Matas : fundamentos teóricos y análisis práctico de una poética posmoderna ». Madrid : Universidad Complutense, 2007. 2 vols. Thèse de doctorat.

Pozuelo Yvancos, Javier. Figuraciones del yo en la narrativa. Javier Marías, Enrique Vila-Matas. Valladolid : Universidad de Valladolid. Col. Ensayos literarios, 6, 2010.

Quimera, nº 295, junio 2008.

Temps zéro, nº 3, 2010.

Vila-Matas, pile et face. Rencontre avec André Gabastou. Argol éditions, 2010.

 

 

Les langues de communication de ce colloque international seront le français, l'espagnol et le catalan.

Les propositions de communication (maximum 300 mots) sont à envoyer avant le 15 septembre 2011 par voie électronique à l'une des deux adresses suivantes :

· Mar Garcia (mariamar.garcia@uab.cat)

· Anne Lacroix (alacroix@univ-perp.fr)

Elles seront soumises à un comité scientifique qui vous informera, fin septembre, de la sélection éventuelle de votre proposition.

Renseignements à joindre à la proposition de communication :

NOM, Prénom, adresse personnelle, téléphone, courriel, établissement et centre de rattachement, titre de la communication.

Comité d'organisation

Alain Badia, Université de Perpignan-Via Domitia

Anne-Lise Blanc, Université de Perpignan-Via Domitia

Mar Garcia, Universitat Autònoma de Barcelona

Anne Lacroix, Université de Perpignan-Via Domitia

 

 

Comité scientifique

Jean-François Carcelén, Pr., Université Paul Valéry-Montpellier III

Anne Chamayou, Pr., Université de Perpignan-Via Domitia

Geneviève Champeau, Pr., Université Michel de Montaigne-Bordeaux III

Jordi Llovet, Pr., Universitat de Barcelona

Danièle Miglos, P.E., Université Charles de Gaulle-Lille III

José-María Pozuelo Yvancos, Pr., Universidad de Murcia

Domingo Ródenas, M.C.F., Universitat Pompeu Fabra

Yvette Sánchez, Pr., Universität St. Gallen

Enric Sullà, Pr., Universitat Autònoma de Barcelona

 

 

Organisé par

VECT (Université de Perpignan-Via Domitia)

LITPOST (Universitat Autònoma de Barcelona)

 

 

 


 

 

 

 


 

CONGRESO INTERNACIONAL

29-30 de marzo de 2012

Universidad de Perpiñán-Via Domitia

 

 

GEOGRAFÍAS DEL VÉRTIGO

EN LA OBRA DE ENRIQUE VILA-MATAS

 

 

VECT (Universidad de Perpiñán-Via Domitia)

LITPOST (Universidad Autónoma de Barcelona)

 

 

Algo olvidada por la narratología y por la lingüística del texto, la representación del espacio suscita hoy un renovado interés en el campo de las ciencias sociales y humanas gracias al éxito de categorías como "spatial turn" (E. Soja) o, en el ámbito literario y artístico, a la aparición de conceptos como "geofilosofía" (Deleuze y Guattari), "geopoetics" (White) o "geocrítica" (Westphal). Esta renovación teórica coincide con la crisis de la concepción monádica del espacio del texto.

 

De fuerte inspiración blanchotiana, la obra paradójica del barcelonés Enrique Vila-Matas buscaría, sin embargo, evitar los excesos de la "literatura del no" (Gracq), a través de la invocación permanente de la geografía, ya sea ésta mental o física, literaria o virtual. Vila-Matas multiplica los puentes entre autores de diferentes nacionalidades que escriben en idiomas diferentes, no dudando en recurrir a geografías mentales que toman la apariencia de viajes reales. Su "literatura de reminiscencia" ("eso me recuerda la lectura de…") encadena libremente recuerdos de lectura mediante un juego que reivindica la gratuidad. Mientras que los estudios precedentes sobre su obra -cuya singularidad y alcance no han sido reconocidos en España hasta hace poco- han privilegiado temas como la impostura o la intertextualidad, este congreso y la publicación que le seguirá proponen llevar a cabo un balance general de las formas y las funciones del espacio y del viaje en la fabulación de Vila-Matas.

 

Espacios reales y espacios inventados son equivalentes para Vila-Matas (que no duda, a veces, en atribuirles falsas citas a escritores conocidos) en lo que podríamos llamar ficciones meditativas o meditaciones novelescas que niegan toda visión monográfica de la literatura. El espacio, pues, se presenta, más que como un punto de referencia estable, como un escenario móvil en el que tiene lugar un juego constante de apariciones y desapariciones. Vila-Matas, que sigue los pasos de las vanguardias y de las grandes figuras de la literatura de la Mitteleuropa, propone, además, una concepción de la referencialidad según la cual los espacios son ante todo literarios y para la que cualquier distinción entre realidad y ficción es inútil cuando no imposible: la naturaleza estrictamente imaginaria que comparte todo espacio según el autor permite a éste colocar a Dublín y a Lokunowo en un mismo plano referencial que no se basa en ningún contrato toponímico.

 

Pero las prestidigitaciones narrativas y espaciales de Vila-Matas no remiten tanto al debilitamiento postmoderno de lo real y a la complejidad creciente de la percepción del espacio que éste acarrea como a una época ya lejana en la que se le atribuían al Arte unos poderes que lo situaban muy por encima del mundo aunque éstos exigieran a sus oficiantes una superación permanente. Así, este último gran Moderno que da la espalda tanto a la novela realista como a los artificios del textualismo posmoderno, se perfila como un escritor funámbulo que produce vértigo.

 

 

Ejes temáticos

- Geografías físicas

- Geografías mentales

- Geografías literarias

- Geografías virtuales

- Geografías melancólicas

 

 

Bibliografía

Andrés-Suárez, Irene ; Casas, Ana (eds.). Enrique Vila-Matas, Cuadernos de Narrativa, Madrid, Arco Libros, 2007 (2ª edición).

Badia, Alain. « L'Espion qui venait du Sud ». Fantômes d'écrivains. Presses de l'Université de Perpignan, 2011.

Garcia, Mar. « Devenir personne, mode d'emploi. Eclipses littéraires chez Enrique Vila-Matas ». Fantômes d'écrivains. Presses de l'Université de Perpignan, 2011.

Heredia Zubieta, Margarita. Vila-Matas portátil. Candaya Ensayo 1, 2007.

Oñoro, Cristina. « El universo literario de Enrique Vila-Matas : fundamentos teóricos y análisis práctico de una poética posmoderna ». Madrid : Universidad Complutense, 2007. 2 vols. Tesis doctoral.

Pozuelo Yvancos, Javier. Figuraciones del yo en la narrativa. Javier Marías, Enrique Vila-Matas. Valladolid : Universidad de Valladolid. Col. Ensayos literarios, 6, 2010.

Quimera, nº 295, junio 2008.

Temps zéro, nº 3, 2010.

Vila-Matas, pile et face. Rencontre avec André Gabastou. Argol éditions, 2010.

 

 

Las lenguas de comunicación de este congreso internacional serán el francés, el castellano y el catalán.

Las propuestas de ponencia (máximo 300 palabras) se enviarán antes del 15 de septiembre de 2011 por correo electrónico a una de las dos siguientes direcciones:

· Mar Garcia (mariamar.garcia@uab.cat)

· Anne Lacroix (alacroix@univ-perp.fr)

A finales de septiembre, el comité científico informará a los autores de las propuestas de su eventual selección.

Datos que se adjuntarán a la propuesta de ponencia:

APELLIDOS, Nombres, dirección personal, teléfono, correo electrónico, afiliación, título de la ponencia.

 

 

Comité organizador

Alain Badia, Université de Perpignan-Via Domitia

Anne-Lise Blanc, Université de Perpignan-Via Domitia

Mar Garcia, Universitat Autònoma de Barcelona

Anne Lacroix, Université de Perpignan-Via Domitia

 

 

Comité científico

Jean-François Carcelén, Pr., Université Paul Valéry-Montpellier III

Anne Chamayou, Pr., Université de Perpignan-Via Domitia

Geneviève Champeau, Pr., Université Michel de Montaigne-Bordeaux III

Jordi Llovet, Pr., Universitat de Barcelona

Danièle Miglos, P.E., Université Charles de Gaulle-Lille III

José-María Pozuelo Yvancos, Pr., Universidad de Murcia

Domingo Ródenas, M.C.F., Universitat Pompeu Fabra

Yvette Sánchez, Pr., Universität St. Gallen

Enric Sullà, Pr., Universitat Autònoma de Barcelona

 

 

Organizado por

VECT (Université de Perpignan-Via Domitia)

LITPOST (Universitat Autònoma de Barcelona)

 



 

COL·LOQUI INTERNATIONAL

29-30 març 2012

Université de Perpignan-Via Domitia

 

GEOGRAFIES DEL VERTIGEN

EN L'OBRA D'ENRIQUE VILA-MATAS

 

 

VECT (Université de Perpignan-Via Domitia)

LITPOST (Universitat Autònoma de Barcelona)

 

 

 

Força oblidada per la narratologia i per la lingüística textual, la representació de l'espai suscita avui un interès renovat en el camp de les ciències humanes i socials gràcies a l'èxit de categories com « spatial turn » (E. Soja) o, en els àmbits literari i artístic, a l'aparició de conceptes com « géophilosophie » (Deleuze et Guattari), « geopoetics » (White) o « géocritique » (Westphal). Aquesta renovació teòrica coincideix amb la crisi de la concepció monàdica del l'espai del text.

 

Tot i estar marcadament influenciada per Blanchot, l'obra paradoxal del barceloní Enrique Vila-Matas sembla voler apaivagar els excessos de la « littérature du non » (Gracq) a través de la invocació permanent de la geografia, ja sigui mental o física, literària o virtual. Vila-Matas multiplica els ponts entre els autors de diferents nacionalitats que escriuen en llengües diferents, i no dubta a recórrer a geografies mentals que prenen l'aparença de viatges reals. La seva « literatura de reminiscència » (això em recorda la lectura de…) encadena lliurement records de lectura a través d'un joc que reivindica el seu caràcter gratuït. Si els estudis existents sobre la seva obra -la singularitat i l'abast de la qual no han estat reconeguts a Espanya fins fa uns quants anys- han privilegiat temes com la impostura o la intertextualitat, aquest congrés i la publicació a què donarà lloc es proposen establir un panorama general de les formes i funcions de l'espai i el viatge en la fabulació de Vila-Matas.

 

Per Vila-Matas els espais reals i els espais inventats són equivalents (l'autor no dubta, ocasionalment, a atribuir falses citacions a escriptors coneguts), en el que podríem anomenar ficcions meditatives o meditacions novel·lesques que rebutgen tota visió monogràfica de la literatura. Consegüentment, l'espai constitueix, més que un punt de referència estable, un escenari mòbil on s'hi desenvolupa un joc permanent d'aparicions i de desaparicions. Vila-Matas, seguint les passes de les avantguardes i de les figures cabdals de la literatura de la Mitteleuropa, proposa, d'altra banda, una concepció de la referencialitat en què els espais són sobretot i fonamentalment literaris i en què tota distinció entre real i imaginari és inútil o fins i tot impossible: la naturalesa estrictament imaginària que comparteixen tots els espais segons Vila-Matas li permet situar al mateix nivell el valor referencial de Dublín i de Lokunowo, amb independència de qualsevol contracte toponímic.

 

Però les prestidigitacions narratives i espacials de Vila-Matas no remeten tant a l'afebliment postmodern del real i a la complexitat creixent de la percepció de l'espai que en resulta com a l'època llunyana en què hom atribuïa a l'Art poders que el situaven molt per sobre del món i que exigien als seus oficiants una superació permanent. Així, aquest últim gran Modern, que gira l'esquena tant a la novel·la realista com als artificis del textualisme postmodern, es perfila com un escriptor funàmbul que fa venir vertigen.

 

 

Eixos de recerca

- Geografies físiques

- Geografies mentals

- Geografies literàries

- Geografies virtuals

- Geografies melancòliques

 

 

Bibliografia

Andrés-Suárez, Irene ; Casas, Ana (eds.). Enrique Vila-Matas, Cuadernos de Narrativa, Madrid, Arco Libros, 2007. (2ª edició).

Badia, Alain. « L'Espion qui venait du Sud ». Fantômes d'écrivains. Presses de l'Université de Perpignan, 2011.

Garcia, Mar. « Devenir personne, mode d'emploi. Eclipses littéraires chez Enrique Vila-Matas ». Fantômes d'écrivains. Presses de l'Université de Perpignan, 2011.

Heredia Zubieta, Margarita. Vila-Matas portátil. Candaya Ensayo 1, 2007.

Oñoro, Cristina. « El universo literario de Enrique Vila-Matas : fundamentos teóricos y análisis práctico de una poética posmoderna ». Madrid : Universidad Complutense, 2007. 2 vols. Tesi doctoral.

Pozuelo Yvancos, Javier. Figuraciones del yo en la narrativa. Javier Marías, Enrique Vila-Matas. Valladolid : Universidad de Valladolid. Col. Ensayos literarios, 6, 2010.

Quimera, nº 295, junio 2008.

Temps zéro, nº 3, 2010.

Vila-Matas, pile et face. Rencontre avec André Gabastou. Argol éditions, 2010.

 

 

Les llengües de comunicació d'aquest col·loqui internacional són el francès, el català i el castellà.

Les propostes de comunicació (màxim 300 paraules) s'han d'enviar abans del 15 de setembre del 2011 per correu electrònic a una de les dues adreces següents:

· Mar Garcia (mariamar.garcia@uab.cat)

· Anne Lacroix (alacroix@univ-perp.fr)

A finals de setembre, el comitè científic informarà els autors de les propostes de la seva eventual selecció.

Cal adjuntar les dades següents a la proposta de comunicació:

COGNOMS, Nom, adreça personal, telèfon, correu electrònic, establiment i departament/centre de recerca, títol de la comunicació.

Comitè d'organització

Alain Badia, Université de Perpignan-Via Domitia

Anne-Lise Blanc, Université de Perpignan-Via Domitia

Mar Garcia, Universitat Autònoma de Barcelona

Anne Lacroix, Université de Perpignan-Via Domitia

 

 

Comitè científic

Jean-François Carcelén, Pr., Université Paul Valéry-Montpellier III

Anne Chamayou, Pr., Université de Perpignan-Via Domitia

Geneviève Champeau, Pr., Université Michel de Montaigne-Bordeaux III

Jordi Llovet, Pr., Universitat de Barcelona

Danièle Miglos, P.E., Université Charles de Gaulle-Lille III

José-María Pozuelo Yvancos, Pr., Universidad de Murcia

Domingo Ródenas, M.C.F., Universitat Pompeu Fabra

Yvette Sánchez, Pr., Universität St. Gallen

Enric Sullà, Pr., Universitat Autònoma de Barcelona

 

 

Organitzat per

VECT (Université de Perpignan-Via Domitia)

LITPOST (Universitat Autònoma de Barcelona)